Volem una economia que a la vegada que recuperi l’equilibri ecològic garanteixi l’eliminació de la pobresa i l’atur i la reducció de les desigualtats. En oposició a l’economia del creixement infinit proposem una economia ecològica, basada en la suficiència i en la justícia, que tingui en compte les limitacions físiques del planeta, la petjada ecològica i la distribució equitativa dels recursos naturals no renovables entre tota la població. Volem una economia en què el creixement econòmic i el consumis me deixin pas a les coses que realment importen a la gent, com la salut i el benestar psicològic, la seguretat en la feina i l’estabilitat econòmica, l’accés a un habitatge digne, a la formació en totes les etapes de la vida, a la cultura i al gaudi del temps lliure, a la partici pació en els afers comuns i a enfortir les relacions de col·laboració i cooperació per aconseguir una societat més cohesionada, solidària i resilient.
A. Model econòmic: economia enequilibri amb el planeta, que sig nifica:
- Escala sostenible: la dimensió de l’economia s’adapta a la capacitat dels ecosistemes de proveir de recursos i absorbir residus.
- Distribució justa: les persones tenen les mateixes oportunitats d’obtenir riquesa i ingressos.
- Assignació eficient dels recursos limitats.
- Alta qualitat de vida: el creixement econòmic deixa pas a les coses que realment importen a la gent, com la salut, el benestar, l’ocupació segura, el temps lliure, la fortalesa comunitària i l’estabilitat econòmica.
- El foment de l’ús per davant de la possessió. El foment de la venda de serveis en lloc de productes. La implantació de les 4 R (reutilitzar, reduir, reciclar i recuperar) i el foment de l’economia circular i de residu zero.
- L'accés just a l'habitatge.

Durant els derrers 20 anys de crisi econòmica hem vist com el sector públic ha sufragat amb milers de milions els forats causats per la gran banca. La ciutadania estem pagant la ressaca d’una festa en la qual se n’han beneficiat pocs i poques i ara entre tots i totes en patim les conseqüències. Fruit d’això el deute públic s’ha disparat, però a sobre no hem vist com aquest fet ha anat acompanyat de polítiques que permetessin rescatar les persones i reactivar l’economia. Cal afrontar el deute de forma integral, i per això proposem:
- Impuls d’una auditoria ciutadana del deute: una auditoria que haurà de comptar amb la participació ciutadana i transparència, per analitzar i valorar si una part del deute es pot considerar il·legítima (com ara, els recursos econòmics financers emprats en rescatar o ajudar el sistema financer i altres grups o projectes empresarials com les autopistes, les autovies, el dèficit tarifari de les companyies elèctriques...).
- Exigir la devolució del 64.349 milions d’Euros entregats a la banca durant el rescat o d’un valor accionarial equivalent de les entitats actualment propietaries dels beneficiaris.

Des dels anys 80 s’ha estat intensificant el procés de financiarització de l’economia i s’ha fomentat la llibertat de moviments de capitals, i s’ha permès als bancs defugir el control legislatiu dels estats. La crisi financera del 2008 ha posat en evidència que es requereix una regulació adequada i ferma del sector financer.
- Prohibir a la borsa les pràctiques que de sempre se sap que són nocives (venda a crèdit, compra a crèdit, etc.) i de les inventades recentment, com els productes derivats i els sintètics.
- Establir taxes que gravin fortament les operacions sense període de maduració i especialment les relacionades amb el mercat intradia a la borsa

Objectius:
- Sector de la cura de nens i nenes de 0 a 3 anys. Augmentar la taxa d’escolarització fins al nivell dels països europeus avançats
Justificació:
- Als països més avançats, fins a dues terceres parts dels nens i les nenes de menys de 3 anys assisteixen a llars d’infants 30 hores setmanals o més. De mitjana es crea un lloc de treball per a cada 9 infants atesos/ses.