Comuns introdueixen el dret de les persones a no ser perjudicades per errors administratius - 09/07/2025
Els grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, ERC i Comuns presenten una proposició de llei acordada amb el Govern per garantir el dret a una atenció adequada i a una bona administració.
S’introdueix per primera vegada el dret de les persones a rectificar els seus errors davant de l’Administració, amb una relació basada en la confiança mútua i amb mecanismes per evitar sancions derivades d’errors comesos de forma fraudulenta.
S’elimina per llei l’obligatorietat de la cita prèvia i es garanteix el dret a rebre informació i resolucions en un llenguatge planer, entenedor i accessible per a tothom.
Els Comuns han acordat amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i els grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar i ERC l’impuls d’una proposició de llei de modificació de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb l’objectiu de garantir una atenció més adequada a la ciutadania, reforçar el dret a una bona administració i adaptar l’actuació administrativa als nous models de prestació de serveis públics.
Entre els canvis legislatius que s’incorporen, destaca la proposta dels Comuns per reconèixer el dret de les persones a no resultar perjudicades per errors administratius o males pràctiques en la gestió pública, concretament en relació amb prestacions vinculades a la cobertura de necessitats essencials de subsistència. Aquesta inclusió té la voluntat d’evitar situacions com la que va passar amb la Renda Garantida de Ciutadania que es va reclamar a 9.500 famílies vulnerables que l’havien cobrat per un error de l’administració.
La millora, que s’incorpora amb l’article 22 ter, s’inspira en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal Suprem espanyol, i estableix garanties específiques per protegir els drets de les persones davant situacions d’indefensió derivades exclusivament de l’actuació incorrecta de l’administració.
La nova proposició de llei també preveu modificacions rellevants com la introducció del dret de les persones a rectificar els seus errors davant de l’Administració, la prestació de serveis proactius i la supressió per llei de la cita prèvia obligatòria.
Els grups impulsors han presentat aquest dimecres al Parlament la proposició de llei, que ara començarà la tramitació parlamentària de cara a la seva aprovació. La voluntat és que aquesta iniciativa sigui tramitada per lectura única, la qual cosa permetria ser aprovada en l’inici del següent període de sessions. Les mesures contribuiran a fer avançar el procés de reforma de l’Administració i millora dels serveis públics engegat pel Govern amb la finalitat de construir un sector públic més eficient, proactiu i centrat en les persones.
Aquesta nova regulació, que en ser una norma amb rang de llei afecta totes les administracions catalanes, s’inspira en els treballs de la Comissió d’experts per a la definició de l’estratègia de transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la millora dels serveis públics (CETRA).
La introducció del dret a l’error
Una de les aportacions més innovadores és el reconeixement del dret de les persones a rectificar els seus errors davant de l’Administració. Així, es preveuen mecanismes per evitar la imposició de sancions derivades d’errors materials o formals comesos de manera no fraudulenta, i això permet a les persones que puguin esgrimir l’error i, per tant, rectificar-lo en els tràmits corresponents dels procediments administratius.
Fins avui, només l’Administració tenia potestat de rectificar els seus errors a través de la revocació dels seus actes, però aquesta possibilitat no es reconeixia als ciutadans. Ara, es reconeix per primera vegada aquest dret, que ja es regula per llei en països com França o Polònia i que transforma la relació que l’Administració manté amb la societat, passant de la tradicional malfiança a fer confiança en les persones que s’hi relacionen.
A més, s’estableix que els empleats públics només seran responsables per accions o omissions realitzades amb dol, culpa o negligència greu. Així, l’error comès per un empleat públic que ha actuat amb la diligència deguda, de bona fe i sense frau no constituirà un supòsit de culpa o negligència greu. D’aquesta manera, es pretén afrontar l’anomenada burocràcia defensiva.
Cap a una Administració proactiva i personalitzada
Una altra innovació destacada d’aquesta reforma legislativa és la regulació dels serveis proactius i personalitzats. Aquesta figura, pionera en el dret administratiu català, suposa un canvi de paradigma en la relació entre l’Administració i la ciutadania. Fins ara, l’Administració funcionava en gran manera de manera reactiva: només actuava quan la ciutadania feia un tràmit o presentava una sol·licitud. Amb aquest nou enfocament, s’avança cap a una Administració que actuï de manera anticipada, preventiva i intel·ligent, que acompanyi les persones i els faciliti els tràmits i l’exercici dels seus drets.
Els serveis proactius es basen en l’ús responsable i legítim de les dades disponibles per part de l’Administració, per tal de facilitar la vida a la ciutadania i simplificar els processos administratius, especialment en moments clau com ara el naixement d’un fill, un canvi de domicili, l’atur o la jubilació. En aquests casos, la ciutadania ja no haurà de repetir tràmits o aportar una vegada i una altra la mateixa documentació, sinó que podrà rebre un servei adaptat al seu context vital concret.
La prestació d’aquests serveis requereix el consentiment exprés, informat i específic de les persones, que han de poder acceptar-los amb plenes garanties i, si ho volen, revocar el consentiment en qualsevol moment. El text legal regula detalladament les condicions d’aquest consentiment i estableix l’obligació de disposar d’un registre específic per gestionar-lo, en compliment estricte de la normativa vigent de protecció de dades.
Aquesta mesura no només millora l’eficiència de l’acció pública, sinó que també contribueix a reduir desigualtats en l’accés als serveis, ja que permet que les persones que tenen menys capacitat d’interacció amb l’Administració —sigui per motius tecnològics, lingüístics o socials— rebin una atenció igualment efectiva.
En paral·lel a la tramitació dels canvis legislatius necessaris, el Govern preveu fer aquest any el disseny per a la implantació inicial dels serveis proactius a l’Àrea Privada del portal gencat.cat.
La supressió de la cita prèvia obligatòria
Un altre canvi important és la incorporació de la prohibició expressa d’imposar la cita prèvia com a requisit obligatori per accedir als serveis presencials de l’Administració. D’aquesta manera, la cita prèvia només pot ser utilitzada com a mesura per millorar l’eficiència i l’atenció a les persones, però mai com un requisit.
L’eliminació de la cita prèvia obligatòria ja formava part del pla de xoc de mesures immediates que va acompanyar l’Acord de Govern d’impuls de la reforma de l’Administració. Ara, es fa un pas més en incloure la supressió de l’obligatorietat en una norma amb rang de llei, de manera que és aplicable a totes les administracions públiques de Catalunya. La mesura vol garantir el dret a una atenció adequada i es protegeixen els col·lectius vulnerables i els afectats per la bretxa digital.
Compromís amb un llenguatge clar i comprensible
Finalment, s’incorporen canvis per garantir una comunicació més clara entre l’Administració i la ciutadania. S’inclou el dret a rebre informació, resolucions i notificacions en un llenguatge planer, entenedor i accessible per a tothom. Es tracta de posar fi a les barreres que genera el llenguatge excessivament tècnic o jurídic i promoure una Administració que s’expressi amb claredat i proximitat.
En aquest sentit, s’amplia el contingut del text referent al dret a una bona administració amb la incorporació del dret a la claredat del llenguatge administratiu, així com el dret a la prestació proactiva i personalitzada dels serveis públics. Amb aquestes novetats, es vol avançar cap a una Administració més accessible, comprensible, eficient i orientada a les necessitats de les persones.
Compartir